SOBRE LA PLURIOCUPACIÓ

11/10/2021

La plurioacupació és la situació del treballador per compte aliè que presta els seus serveis professionals a dos o més empresaris diferents i en activitats que donin lloc a la seva alta obligatòria en un mateix règim de la Seguretat Social.

És important assenyalar el matís de treballador per compte aliè, ja que no es considera pluriocupació els treballadors autònoms que tenen relació professional amb diferents clients.

 

Davant aquesta situació molts treballadors i empresaris es fan la mateixa pregunta, i és si un treballador que té dues feines diferents pot superar la jornada màxima de 40 hores, i la resposta a aquesta pregunta és la següent:

 

  • La limitació de la jornada màxima de 40 hores setmanals és aplicada a un mateix lloc de treball, no a la suma dels diferents contractes en què el treballador pugui estar subscrit. Per tant la normativa no prohibeix que un treballador ofereixi serveis a diferents ocupadors en un temps total de més de 40 hores setmanals.


Els treballadors en pluriocupació tenen l'obligació de comunicar la seva situació a les empreses i a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Per altra banda, els empresaris també comunicaran l'existència de pluriocupació, declarant les retribucions del treballador. Si la suma de les bases de cotització supera el màxim mensual, la TGSS comunicarà a cada empresa la base proporcional per la qual deu cotitzar.

És important  remarcar als treballadors que es trobin en situació de pluriocupació, que informin a l’empresa de les seves retribucions anuals per tal d’aplicar correctament el percentatge de l’IRPF, ja que aquest percentatge hauria de ser igual per tots els contractes de treball per evitar que a la declaració de la renta els toqui pagar les retencions no aplicades durant els contractes.

Finalment farem esment de la sentència recent del Tribunal de Justícia de la UE. Aquest tribunal ha declarat que el descans diari entre jornades ha de tenir en compte al treballador i no al contracte de treball. Això implica que entre la finalització de la jornada d'un contracte i l'inici de la jornada de l’altre contracte (següent dia) hauria de pertocar-li un mínim diari de 12 hores. Aquesta sentència, però, fa referència a un treballador amb diferents contractes en una mateixa empresa, per tant només en aquest cas s'aplicaria la regla del descans mínim.

  • Pluricopuació